REVISTA SEMPRE NAVEGANT

Ja està ací el nº7 de la revista anual i corsaria "Sempre Navegant" 2008. 64 fulles de diversió, documentació i algo de publicitat, amb les seccions tradicionals i noves, col·laboracions del mon de la festa, articles d'opinió i reflexions profundes.
La podreu replegar al Tema, Carrió, i als llocs habituals.

Sempre Navegant!!!

50 anys del rodatge de El capitán Jones. Un moment extraordinari

Resulta curiosa la coincidència. Quan vam presentar públicament el nostre projecte de commemorar el 50 aniversari del rodatge a Dénia de la pel·lícula El capitán Jones, vam utilitzar l’expressió “un moment extraordinari” per a referir-nos als dies que els deniers van viure l’any 1958. “Un moment extraordinari” és, justament, l’expressió que utilitza l’actriu Mia Farrow en l’escrit personal que ens ha enviat i on recorda els dies passats a Dénia com a Reina de les Festes de la Santíssima Sang. I “un moment extraordinari” es també l’expressió que hem sentit en molts deniers que visqueren el rodatge i que han visitat l’exposició oberta durant dos mesos al Centre d’Art L’Estació. Molts s’han emocionat amb aquesta mirada a un passat encara no massa llunyà. Després es rodarien més pel·lícules a Dénia, algunes certament viscudes de manera molt intensa per la població -com El hijo del capitán Blood, tres anys després-, però alguna cosa especial hi havia en aquell rodatge.


El rodatge de El capitán Jones (John Paul, Jones, títol original i nom amb el qual ha sigut coneguda la pel·lícula a Dénia per sempre) va transformar la vida de la ciutat entre els mesos d’abril a l’agost del 1958. Dirigida per John Farrow i protagonitzada per Robert Stack, la pel·lícula era la primera de les grans superproduccions que rodaria a Espanya l’ambiciós productor nord-americà Samuel Bronston: Rey de Reyes, El Cid, 55 días en Pekín, La caída del imperio romano i El fabuloso mundo del circo. El pressupost era enorme per a les produccions cinematogràfiques del moment: 200 milions de les antigues pessetes.
La primera modificació que va patir la ciutat va ser física. Una legió de fusters, pintors i decorats convertien la placeta de Sant Antoni en un poble d’Escòcia i al Raset i al moll s’alçaven façanes de cases de l’Anglaterra i l’Amèrica del segle XVII. Prompte tot el port semblava tornar a aquella època, amb l’arribada de tres vaixells que reproduïen fidelment les fragates de guerra dels imperis d’aquell segle.
Després vindria el canvi del dia a dia. Amb les filmacions, centenars de veïns abandonaven les seues ocupacions habituals per a dedicar-se a guanyar un diners inesperats actuant com a extres i figurants. Altres modificaven els hàbits domèstics en llogar habitacions de les seues cases als tècnics, vinguts en tan gran nombre que era impossible allotjar-los a tots en els hotels i hostals que aleshores funcionaven. I finalment, tots els deniers s’acostaven al port cada vesprada d’aquella primavera i aquell estiu a vore com rodaven, com arribaven els vaixells i ser testimonis d’uns dies certament especials.

I quan ja la gent del cine se n’anà, deixava darrere una Dénia més preparada per a transformar-se. Els deniers del 1958 havien viscut una experiència única, inesperada, en un moment clau de la seua història. D’aquella experiència van eixir més convençuts per escometre els canvis que necessitava la societat local.
Els joves d’aquella generació van jugar a pirates com ningú ho havia fet. En realitat, van ser pirates: amb mocadors al cap i tricorns, amb vaixells de vela autèntics, amb canons, cordes i pals per on escalar... amb espases i pistolons... Entre divertits i encoratjats, amb robes molt semblants a les que els Marins Corsaris porten hui en les modernes desfilades de Moros i Cristians, els deniers havíem fet l’any 1958 la nostra revolució americana. A l’americana i amb americans.

Antoni Reig Pérez
Miquel Crespo Ronda
*Comissaris de l’exposició La Dénia de El capitán Jones.
Extractes de l’article de la Revista “Sempre Navegant ... Marins Corsaris”